La primera part de la sessió va consistir en explicar la situació de cada associació, de l’escoltisme en general i els reptes de futur en els que s’està treballant. En aquest sentit, en Lluís Marco, de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), va destacar que l’escoltisme està consolidat i creix en nombre d’infants i joves, però que alhora es pot veure amenaçat el model d’escola de formació de base associativa per la possible entrada en vigor dels “certificats de professionalitat” per dinamitzadors i coordinadors d’activitats d’educació en el lleure. La Trini Molist, també de MEG, va alertar que la proposta de llei del voluntariat complica i burocratitza la tasca educativa de l’escoltisme i el guiatge.
L’Elena Gonzàlez, d’Escoltes Catalans, va destacar que l’escoltisme, a més de ser un agent educatiu, també és un agent social, fet que el fa estar atent i amatent als canvis i necessitats de l’entorn. Des d’aquesta condició d’agent social l’escoltisme s’ha posicionat a favor de la immersió lingüística en l’educació catalana i a favor del dret a decidir, anant més enllà i proposant un canvi de model de paradigma en la participació de la ciutadania i dels joves.
Finalment, va intervenir en José Cayuela, d’Acció Escolta de Catalunya, que va explicar el procés d’unitat en què es troba l’escoltisme i el guiatge català des del 2009 i el moment clau de les assemblees d’aquesta tardor per l’esmentat procés.
Una vegada acabada l’exposició, els representants del CNJC i dels grups parlamentaris van formular les
seves qüestions i reflexions entorns de l’escoltisme i del lleure associatiu. El conjunt d’interpel·lacions van anar entorn dels següents elements: l’ús de l’espai públic per part dels agrupaments, l’accés a locals, el finançament, les desigualtat d’accés entre infants i joves per motius socioeconòmics i els motius pels quals rebutgem la proposta de llei del voluntariat.
Finalment, els representants de l’escoltisme van fer un torn de resposta a les preguntes formulades per part dels grups parlamentaris.