Abans de marxar d’Erasmus pensava: què faré ara els dissabtes de 4 a 6? I totes les hores que dedicava a preparar cau, sortides, trobades, festes…? I què faré sense anar a les reunions d’agrupament? I aquells caps de setmana eterns de formació què? Sense adonar-me’n, dedicava moltíssimes hores al Cau de Valls i ara, que marxar d’Erasmus al Regne Unit ja era una realitat, havia de trobar una manera  de seguir-hi involucrada.

Les universitats angleses estan plenes d’student societies, i sorprenentment, vam trobar la SSAGO (Student Scout And Guide Organization), un d’aquests clubs on tot estudiant universitari que fos escolta o guia és benvingut. Jo vaig coincidir amb dues noies, també Erasmus, que eren escoltes als seus països – França i Romania – i vam decidir apuntar-nos i veure què passava amb els famosos “scouts”.

Ens trobàvem tots els dijous al vespre a la universitat, i el funcionament era el d’un equip de caps sense cap infant a càrrec seu. Organitzàvem actes a la universitat, jugàvem al primer que ens passava pel cap, s’animava a altres estudiants a participar, fèiem alguna reunió amb punts del dia -com finançament, inscripcions i quotes-, i fins i tot, vam fer finger-painting! Però sobretot el que vam aprendre les “internacionals”, com als hi agradava dir-nos a les tres, eren les diferències amb l’escoltisme que vivíem cadascuna al nostre país i, a poc a poc, anar descobrint el seu tarannà i adaptant-nos.

Per acabar d’integrar-nos a l’escoltisme anglès, ens van proposar de participar en un Rally. No sabíem ben bé que era fins que l’Andrew, el nostre “chair” – president, ens va explicar que es tractava d’una trobada nacional de totes les SSAGO’s d’Anglaterra. Fins a 225 universitaris de 23 universitats diferents vam participar-hi i vam passar tot un cap de setmana junts.

Durant l’any es fan tres trobades nacionals, i precisament vam anar a enganxar la de la tardor, que es va celebrar a Loughborough el 21, 22 i 23 de novembre. El divendres al vespre ens vam trobar per primer cop amb tot el grup d’scouts (alguns d’universitats que no sabríem ni posar al mapa) i vam començar un cap de setmana d’activitats que no van tenir res a veure amb vendre galetes porta per porta ni guanyar-se insignes: des de descobertes per la ciutat a jocs i dinàmiques en petit grup. No va faltar el típic plugim del clima anglès i vam dinar i plantar tendes fent veure que ja ens hi havíem acostumat. El cap de setmana amagava sorpreses: una descoberta d’una dansa tradicional irlandesa, cançons de les quals no coneixíem la lletra acompanyades per una guitarra i fins i tot vam viure una autèntica foguera típica de pel·lícula americana. El diumenge vam acabar amb un somriure, al veure que havíem sobreviscut al clima i que marxàvem amb les butxaques plenes de records nous i únics. Estàvem molt cansades però encara més contentes.

Ara que han passat uns mesos i ja torno a estar al Cau de Valls, recordo aquell cap de setmana i els vespres a la SSAGO i estic encantada d’haver pogut participar i conèixer una mica el món de l’escoltisme allà a on té les seves arrels. Experiència 100% recomanable, sense cap dubte.

Article escrit per l’Anna Vallejo Buitrago. Scoutasmus a Wolverhampton (Regne Unit) entre el setembre i el desembre del 2014.