“Cançons” és la cançó que vaig escriure després del primer Pas d’unitat que vaig viure com a cap. El missatge és clar: les cançons que hem compartit són les que marquen les fites del nostre camí, en el qual el més important és fer-lo junts.

Les cançons són una arma poderosíssima, un dard emmetzinat que pot acabar amb nosaltres.

La música té quelcom màgic, quelcom que ens apropa a la idea de la transcendència. Aquell no sé què que no sabem definir i que ens fa pensar que hi ha alguna cosa que se’ns escapa i que sentir-ho en col·lectiu ens apropa i estreny els llaços de pertinença a la humanitat. La música té la virtut de ser com un dard que penetra la cuirassa freda que ens protegeix d’un món que ens necessita insensibles per sobreviure.

Les cançons no són innocents, sempre van carregades de metzina. Tenen missatges: directes, subtils, inconscients… però sempre comuniquen, justifiquen, perpetuen o lluiten. Sovint apel·len a les nostres emocions i sentiments més profunds, i això les converteix en un enorme motor de cohesió i canvi: som el que cantem.

És difícil que no tinguem cap cançó que ens porti records viscuts, és difícil que en un concert no haguem saltat abraçats amb algú a qui significa molt aquella tonada. Les cançons són fites en el nostre camí, ja el fem sols, o sobretot si el fem junts. Les cançons les fa algú, però són de qui les canta, de qui les fa viure, de qui les fa créixer. Una cançó que no s’escolta és com una paraula morta. Les cançons volen ser cantades, escoltades i reviscudes: les cançons volen encomanar l’amor per la vida.

No cal fer cançons de lluita per lluitar amb cançons: armeu-vos amb una guitarra o les vostres veus i compartiu la màgia d’estar feliçment malalts d’aquesta vida.

Text de Jordi Jet Serra Morales (Jo Jet i Maria Ribot)

Publicat originalment a l’agenda escolta i guia 2015-2016.