El periodista i director fundador del diari ARA ha mort aquesta nit als 51 anys com a conseqüència d’un càncer diagnosticat el 2015.

Carles Capdevila era filòsof i periodista. Va treballar al diari Avui i va ser cofundador i primer director de l’ARA, així com col·laborador de TV3, Catalunya Ràdio i la SER i columnista a El Periódico i El 9 Nou de Vic. També era escriptor. Va publicar sis llibres sobre educació, comunicació i humor, el darrer La vida que aprenc (Arcàdia), va ser un dels més venuts d’aquest passat Sant Jordi.

Amb una especial sensibilitat educativa i social, Capdevila va posar el seu periodisme al servei de l’educació, convertint-se en un referent en aquest camp. Va dirigir durant quatre anys el programa “Eduqueu les criatures” pel qual va rebre el premi Ràdio Associació 2010, al millor programa de ràdio de Catalunya. Un altre reconeixement destacat en l’àmbit educatiu va ser el Premi Marta Mata que va rebre el 2015 per la seva visió innovadora i positiva en el tractament dels temes educatius.

Com a director del diari, l’any 2013 va rebre el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat concedit a l’ARA i el 2016 el va rebre com a periodista, pel «gran sentit de l’ètica i de la dignitat» i per incorporar una proposta editorial al diari ARA que va tenir en compte l’educació i el foment dels valors, incorporant-los a la quotidianitat del periodisme.

Capdevila va ser un incansable defensor de l’educació en el lleure i el voluntariat. Va donar veu i reconeixement a la tasca voluntària de milers de caps i monitors que amb compromís i il·lusió eduquen infants i joves als caus i als esplais. El 2007, el seu article d’opinió “Entusiasme sospitós” els va donar un reconeixement que fins aleshores cap personalitat pública influent havia donat. Des de l’humor, gens estrany venint de Capdevila, va posar en relleu la tasca voluntària dels i les joves que dediquen el seu temps lliure a acompanyar el creixement dels infants i joves des de l’educació en el lleure i en valors.

En aquesta darrera època Capdevila va enfocar també les seves columnes a reconèixer la tasca d’infermeres, metges i cuidadors, una altra classe d’herois anònims que van merèixer tota la seva admiració per la comesa d’alleujar el sofriment de la gent que pateix.

Des de l’escoltisme i guiatge català volem agraïr immensament el seu suport i la seva empenta en el reconeixement de l’educació en el lleure des del voluntariat i donar el nostre més sincer condol a la seva família i amistats.