La llengua ha estat sempre una eina per descriure una realitat, un entorn, una societat. Un codi que ens permet entendre i definir allò que vivim, allò que fem i allò que som. La llengua és, doncs, una eina de cohesió social i és l’expressió d’una identitat nacional i col·lectiva. Aprendre-la i donar-la a conèixer és una de les maneres d’explicar-se d’un poble, d’una cultura. Apostem per una cultura en constant moviment i oberta als incessants canvis socials i que s’enriqueix de la diversitat col·lectiva.
Al cau entenem la cultura des d’aquesta perspectiva dinàmica, i això ens permet treballar per al respecte, la curiositat i la cohesió social. Conceptes que defineixen l’escoltisme, valors que omplen de sentit els caus d’arreu del territori. D’aquesta manera els escoltes i guies de Catalunya ens comprometem amb la llengua i la cultura. És per això que amb motiu de la diada de Sant Jordi, aprofitem per celebrar amb el nostre entorn aquesta festa cultural i gaudir-la amb la gent dels nostres pobles i ciutats.
Us deixem un poema d’Oividi Montllor, enguany que es commemora el vintè aniversari de la seva mort.
A la sortida del sol,
t’esperaré.
Allà on tu saps que t’espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l’esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L’important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d’humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t’amoïnes,
recorda’t bé;
doncs l’endemà…
A la sortida del sol
t’esperaré.