Com a caps escoltes i guies hem decidit educar per la transformació social. Hem decidit que volem posar el nostre gra de sorra per desenvolupar en cada infant l’esperit crític i reflexiu. Infants que posin en dubte el que els envolta, fins i tot a nosaltres mateixos. Infants sense por de ser com són. Infants capaços de prendre la iniciativa per, com deia Baden Powell, deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.

En un acte de coherència amb la nostra elecció, avui creiem necessari mostrar públicament les nostres discrepàncies amb la “Ley de Seguridad Ciudadana”. La coneguda com a “Llei Mordassa” talla les ales a qui es mostra en desacord amb allò establert, criminalitzant la utilització de l’espai públic i la manifestació espontània. Ser contradit és molest, però girar l’esquena i silenciar la crítica no és la solució.

Com a caps, a vegades ens hem sentit qüestionats i desafiats: pels nostres infants i joves, per altres caps i per altres entitats i ciutadans. De tot plegat però, n’hem fet una lectura en clau d’aprenentatge. Un moment per revisar-nos. Què fem? Com ho fem? I sobretot hi hem vist l’oportunitat de millorar, de construir nous ponts i diàlegs que ens retroalimentin. Donar cabuda a tothom per, junts, construir el món que volem.

A escala personal i com a moviment educatiu, són molts els motius que ens fan oposar a aquesta llei. Tanmateix, volent ser curosos i, justament per deixar espai a l’esperit crític i la diversitat d’opinió, recalquem tan sols alguns dels punts de la llei que es contradiuen directament i posen en perill el món pel qual els escoltes fa anys que treballem de forma altruista i voluntària. Un moviment que es reafirma per les seves accions. Perquè no només somnia amb un món millor, sinó que treballa per fer-lo possible.

Com a escoltes ens sentim obligats a defensar els drets humans i creiem correcte i necessari lluitar pel que és just. Per això no podem callar davant d’una llei que sanciona aquells que lluiten per impedir que milers de persones siguin desnonades, expulsades de les seves llars per haver estat víctimes de la crisi.

No podem callar davant d’una llei que permet controls d’identitat arbitraris segons l’aspecte o el perfil racial de les persones. Els escoltes creiem i treballem per la igualtat, per trencar fronteres, apreciar les diferències i trobar les similituds. No volem ser detinguts per ser com som, no volem que del prejudici se’n faci llei. En tot cas, serem jutjats pels nostres actes, però mai pel nostre color, la nostra roba, el nostre origen, o la nostra etiqueta, perquè “ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom”.

No podem acceptar una llei que ens priva d’expressar-nos lliurement a l’espai públic. El carrer és el lloc on les coses passen, i al cau ho sabem bé. Ens agrada fer-nos-hi visibles, com a entitat, com a moviment, com una manera, diferent, de fer les coses. Ens hi sentim a casa, hi juguem, hi fem tallers, xerrades, espectacles, concerts i ens apropem als altres perquè ens coneguin. Qui som, com som, què fem i perquè ho fem passa, necessàriament, pels carrers i les places. Per això no entenem que es privi la llibertat de ser escoltat, de fer-se visible i d’utilitzar un espai que és de tothom.

Com a escoltes, que som fidels al nostre país, i ens sentim ciutadans del món, no podem romandre impassius davant d’una llei que legalitza les “devolucions en calent” dels migrants que intenten passar la frontera de l’Estat Marroquí, retornant-los al país d’origen just després d’haver-la passat i que els lleva els drets reconeguts a la Carta Europea dels Drets Humans i aquells que, segons la Constitució, té tota persona que es troba en territori estatal.

Sabem que pel nostre caràcter obert, els temes polítics sempre són delicats i més a l’hora de prendre-hi partida i posició, però aquest cop creiem que va més enllà, que és quelcom social i humà, i que ens posicionem a favor de les persones i dels seus drets. A favor d’expressar allò que ens enutja o ens alegra, a favor de defensar les causes que creiem justes, a favor de la vida, i d’una qualitat de vida, a favor de l’esperit crític i de la possibilitat de canviar les coses.

Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

Març del 2015