TANCADA CONTRA EL RACISME I PELS DRETS DELS MIGRANTS I REFUGIADES

Plaça de la Gardunya (antiga escola Massana, darrera del mercat de la Boqueria), Barcelona.

PER QUÈ ENS TANQUEM?

Exigim la derogació de la llei d’estrangeria, una llei que creua la vida de les persones immigrades, obligant-les a passar tres anys de clandestinitat. Per la tramitació i renovació dels papers exigeixen un contracte d’un any i 40 hores setmanals, però la precarietat és una barrera gegant. És per això que les persones immigrades porten més de deu anys lluitant pels papers sense contracte.

Exigim una acollida real amb tots els drets, perquè les persones sol·licitants d’asil i refugiades pateixen un pla que no és d’acollida, sinó de maltracte.

El racisme institucional es fa palès quan no s’atorguen les cites prèvies per a qualsevol dels tràmits d’estrangeria, fet que dificulta qualsevol gestió i pot tenir conseqüències molt dures.

Exigim la Nacionalitat sense examen ja que, després de complir els deu anys de residència per accedir a la nacionalitat se’ns imposen uns exàmens impossibles d’aprovar. Quan arriben immigrants a l’estat espanyol només es busca mà d’obra barata i braços per treballar, tant és així que cap administració té programes d’alfabetització i estudis per a les persones immigrades els dissabtes i diumenges. Segons dades oficials, al 2016 es van presentar un total de 112.183 sol·licituds i l’any passat 70.000. De totes aquestes demandes, cap ha rebut resposta.

Empadronament sense restriccions i garantit. L’empadronament és fonamental per a tots els tràmits, com la renovació dels permisos de residència o a l’atenció sanitària. Malgrat que totes les persones tenen dret a ser empadronades, les administracions no informen d’aquest dret i es neguen a empadronar a les persones migrants.

Volem recordar que el Reial Decret Llei 16/2012, elaborat per govern del PP, va modificar el nostre sistema sanitari públic, el qual va passar de ser un sistema de salut universal a un sistema que deixava fora de cobertura a les persones en situació administrativa irregular.

Els tràmits per a la Reagrupació Familiar dels ajuntaments ens exigeixen unes condicions de superfície i habitabilitat dels habitatges que posen en perill el dret de les mares i pares a reagrupar els seus fills. Les mares migrants, com tantes mares pobres, viuen amb la por a que la DGAIA acabi emportant-se els fills per tutelar-los.

Exigim mesures específiques per a la prevenció i intervenció racista en violència masclista cap a les dones migrants i refugiades amb una perspectiva antiracista. Les dones migrants ens volem lliures i vives, denunciem un sistema patriarcal, racista i capitalista que ens maltracta, agredeix, paralitza, assassina de formes diverses. Les violències que afrontem no es limiten a l’àmbit afectiu, estan travessades pel racisme institucional i social que vivim quotidianament.

Exigim el tancament dels CIE’s. L’anomenada «lluita contra la immigració il·legal, un dels temes recurrents de la Unió Europea, té en la construcció de centres de retenció i internament d’immigrants (CIE’s) un dels seus principals eixos. De forma que per la UE, la gestió de fluxos migratoris passa per la generalització de la reclusió i allunyament dels migrants del seu territori. La reclusió d’immigrants està a prop d’esdevenir un «sistema», en un elementbàsic de l’harmonització europea per les migracions.

Denunciem la vulneració de drets que es produeix en les fronteres, la deshumanització amb la qual es tracta a les persones immigrants. Les fronteres no son ja una línia que divideix territoris, sinó una zona de control a on violen sistemàticament els drets de les persones amb total impunitat. Són espais de no drets que s’han convertit en un gran negoci per les indústries de la guerra a través de les tanques, les tecnologies de vigilància, les armes a on i les migrants són arrencades de la seva condició de persones i convertides en mercaderia.

Per això perquè hem comprovat que només la mobilització social canvia aquesta injustícia, perquè recordem les tancades de les esglésies en les que van guanyar els al 2001 i al 2005… ens hem tornat a tancar.

Volem mostrar tota la societat l anostra situació, dir-li clarament que si no lluitem totes i tots serem explotades i discriminades. Reclamem la solidaritat perquè és allà on resideix la nostra força i a totes les desposseïdes i les que no tenim més riquesa que la nostra força de treball.

LA NOSTRA LLUITA ÉS LA DE TOTES I TOTS