Tal com ho vaig viure, l’Academy va ser l’experiència definitiva de l’escoltisme. Quatre dies intensos on no es fa més que conèixer gent d’arreu d’Europa compartint coneixement i experiències sobre les nostres respectives associacions. Dies plens de reflexions i debats que, en el meu cas, em van ajudar a i desenvolupar la meva pròpia definició del que és l’escoltisme.

Per dir-ho en paraules clares, l’Academy és el que a Escoltes Catalans li diríem una TROFO Però una TROFO amb esteroides, centrada a formar totes aquelles persones que, d’alguna manera o altra, som part dels equips associatius (per tant, no està tan pensat per a fer de cap en un agrupament). Però perquè entengueu bé a què em refereixo amb “l’experiència definitiva de l’escoltisme“, us explicaré com va funcionar l’Academy del 2022 de Vílnius.

Per començar, moltes formadores eren gent amb càrrecs dins la WOSM i la WAGGGS, i les xerrades tractaven sobre com implementar diferents tipus de dinàmiques i formes de fer a les respectives associacions, així com sobre ser una persona implicada fortament dins el moviment escolta i ajudar a la teva associació. Xerrades intenses que duraven des del matí fins a l’hora de berenar, 4 cada dia. Però la qüestió és que a cada hora es podia triar entre 5 xerrades o més! Tot i això, les xerrades d’última hora sempre era un espai destinat a què totes aquelles persones que volguessin explicar alguna cosa sobre la seva pròpia organització que creguessin que podia ajudar a les altres, era el seu moment.

Un element sobre les xerrades que m’agradaria destacar és que totes estaven plantejades per ajudar-te en cas que necessitessis sortir si hi havia hagut algun malestar d’algun tipus dins la xerrada. I de fet, en les xerrades on es tractaven temes que podien ser sensibles, es feien pactes de “Safe Space” (o Brave Space), per tal de garantir que totes les veus eren escoltades, respectades i fer que tothom se sentís segur.

Però això no era tot, després d’acabar les formacions, cada dia hi havia una trobada en petits grups amb una persona de referència de l’organització per xerrar com havia anat cada dia. Podíem compartir les nostres impressions i experiències lliurement. I finalment, després de sopar, cada dia hi havia una activitat diferent.

La primera nit, la de la presentació, va ser la més normaleta, però es podria dir que com que encara ens estavem coneixent, la cosa s’havia de començar a escalfar.

Sense cap mena de dubtes, la millor va ser la de la segona nit: la International Evening. Cada grup d’una associació o país tenia a la seva disposició una taula en un gran saló de conferències. Allà s’hi podia col·locar-hi una petita mostra de coses a destacar de la seva regió: jocs, tradicions curioses, vestimenta, però sobretot estava molt centrat en el menjar… i la beguda. No sé molt bé si és una cosa típica d’aquesta nit en cada Academy, però la jornada va acabar amb una mostra de balls tradicionals, rematada amb una petita festa.

Així i tot, les altres nits van ser també prou memorables. La tercera nit vam tenir el Project Market, on els representants de cada associació podien ensenyar projectes o material didàctic exposat en taules, de la mateixa forma que la International Evening. Tanmateix, els organitzadors de l’Academy, la gent dels escoltes lituans, van organitzar una petita trobada d'”Speed dates” entre totes aquelles que volguessin, i així poder-nos conèixer millor entre nosaltres.

Per altra banda, l’última nit sempre en les Academys se sol tractar de fer una visita relativa a la zona on s’hosteja l’Academy. Per tant, després d’un sopar amb menjar tradicional del país, vam anar a visitar la capital, on ens van preparar una supergimcana que la recorria de punta a punta. Així i tot, hi havia gent que preferia visitar per la seva banda i anar tranquil·lament a prendre alguna cosa en algun bar, o sopar de nou en algun restaurant.

Així doncs, es podria dir que va ser prou intens, oi? Doncs per a mi, pràcticament des del principi, el que més em va marcar van ser les persones que hi participàvem. Érem més de dues-centes persones d’arreu d’Europa, escoltes i motivats amb el projecte. Cada dia, fos com fos, acabaven sorgint converses sobre com funcionaven els nostres caus i les nostres associacions. Tant dins les mateixes formacions, com entre activitats, com quan ens ajuntavem durant àpats. Parlàvem sobre com funcionaven els equips de caps, a què ens dedicàvem el dia a dia, a compartir experiències i nous jocs. Es tractava de crear nous vincles i conèixer companys i companyes escoltes (perquè també era això, l’escoltisme ens unia, i es podia notar perfectament; tot i les moltes diferències que teniem, tots érem escoltes).

Per tant, recomanaria aquesta experiència? Sí, sense cap mena de dubte. Però no diria que és per a qualsevol persona, ja que és cert que per a participar en les conferències que es realitzaven dia a dia s’havia de tenir coneixement sobre el funcionament de la teva pròpia associació, així com influencia dina aquesta; per portar noves idees o plantejar grans canvis, així com una gran motivació per seguir el moviment escolta amb impuls.

L’Academy, al cap i a la fi, és un caldo de cultiu per canvis de pensament en la forma de fer escoltisme, i una forma de posar en perspectiva el nostre propi. Qualsevol persona prou motivada i implicada pot treure el suc a aquest esdeveniment tan especial.

Àïda Bargalló i Romera