Gairebé tots ens emocionem quan comencen els primers acords i se’ns fa un nus a la gola quan hem de començar a cantar pronunciant les paraules “si em dius adéu…”
Nosaltres fem la promesa la darrera nit de campaments i, quan cantem l’esmentat cant és com si ens féssim conscients de sobte que acaben els campaments, que acaba una etapa, també, que el curs vinent el grup serà diferent i la relació, potser, també…
Aquest cant encara va agafar més relleu en la meva vivència de l’escoltisme quan vaig haver d’acompanyar el procés de dol d’una cap que va perdre la seva mare. En acabar la celebració d’aquell funeral se’m va ocórrer agafar la guitarra i començar a tocar les primeres notes d’aquest cant, la resposta de l’assemblea reunida a l’església va ser unànime i corprenedora; tots vam participar d’un moment en què un simple cant ens va fer reviure un munt de records i, sobretot, vam poder refermar-nos en la fe i l’esperança que malgrat la boira (el dolor, la pena, el dubte) cal… caminar!
Text publicat originalment a l’agenda escolta i guia 2015-2016